LA POESIA DELS TEUS ULLS |
Molt sovint, quan ve la nit,
se m’emporta una fada:
la bellesa dels teus ulls
– negre intens sobre mar blanca –
sempre incerts a la mirada.
I així, gelós, vaig desfent
cançons que m’acostin a ella. Però…
La poesia dels teus ulls
sé que no la podré escriure,
cada vers que jo trobés
en el paper se’m moriria
del dolor de no ser prou fidel.
Però sé que no m’he de cansar
de buscar aquell llenguatge amic
que m’acosti a la poesia dels teus ulls,
malgrat que no la pugui escriure,
però així lluitaré amb mi,
esperant sempre una albada,
àvid de sorprendre la teva mirada.
La poesia dei tuoi occhi
Molto spesso, quando arriva la notte,
m’invade una magia:
la bellezza dei tuoi occhi
– intenso nero su mare bianco –
sempre incerto nel guardare.
E così, geloso, annullo
canzoni che vengono da me. Però…
La poesia dei tuoi occhi
So che non posso scriverla,
ogni versetto che ho trovato
sulla carta morirà
dal dolore di non essere abbastanza fedele.
Ma so che non devo stancarmi
cercare la lingua di quell’amico
che mi avvicina alla poesia dei tuoi occhi,
Anche se non riesco a scriverlo,
così combatterò con me stesso,
aspettando sempre un’alba,
desideroso che giunga il tuo sguardo.